Bé, després de espolsar-nos les sabates a la habitació que, total com la dona de fer feines no treballa gaire ja li hem donat nosaltres.. potser aquesta senyora farà com sempre, mirar-se la porqueria i saludar-la però res més i segurament haurem contribuït involuntàriament a la cada vegada més accentuada personalització de la habitació. Si mai tornem d’ aquí un parell d’ anys encara podrem dir: “Veus aquella taca de la paret? La vaig fer jo! I veus el terra brut de fang? Aquest que és més clar, també es meu!!”
Al sortir de l’ hotel el gran mestre del camuflatge, es a dir l’ Amo de l’ Hotel, ens ha tornat a emboscar i no em pogut esquivar el seu atac visual mentre marxàvem. Aquesta vegada li hem deixat anar un “orbuá” (aurevoire que dijo Voltarie) com amb la intenció de: “No hi tornarem, que ho sàpiga, i si entra a la habitació no s’emportarà cap sorpresa, està igual o més bruta!”
Seguidament i ja acomodats a la “kiki-van” (a hores d’ ara encara per estrenar-li el nom.. :-S) em fet ruta cap a Carcassonne. Total només eren 4 kilometrets de res.. Val a dir que un cop arribats a la ciutat, teniem una gana que ens devoràvem els uns als altres, així que cercant, cercant, em trobat un localet que en certa manera s’assembla al que nostres coneixem com a “Forn de pa”. Em fet el tipic croissant amb frankfurt, la típica pizza per esmorçar, el típic cafè aiguat (El Chus, no se per què sempre el demana amb got de plàstic ;-P) mentre acabàvem tan excepcional teca, la dona del local ens ha “animat” molt indirectament a marxar i després com que no li feiem cas també ho ha fet el seu home.. Com molen els Francessos!!
En acabar l’apat i entrar a la ciutat de nou, vàrem adonar-nos d’un gran canvi a la atmosfera que la composa. Vam passar de no veure ni un gat a al carrer, literalment parlant, a no poder ni caminar ni pels més amples (que com a molt feien 3mtrs. Total abans els cavalls entraven per on fos, i sinó 2 llesques i endavant!). Pero tot i així hem demostrat ser bons espanyols, “való i ar Tóro!” i em entrat! Jo no sé si realment ens han cridat l’ atenció dones Franceses o les pubilles catalanes, per que allò semblava el mercat de St. Antoni, només veiem botigues i la gent xerrant en Català.. si que son plurifacètics aquests Gabaxos!!
Com no, avui ja hem percebut una mica millor les dimensions del Castell (cada vegada resulta més familiar als “Exin Castillos”, i això és un sentiment unànime). La visita a l’interior protagonitzada per Kazama, Chus, Paju & Jacobeitor ha estat exitosa, em descobert 2 sales tancades al públic que s’ ocultaven rera un intrigant cartell que deia en una llengua (possiblement morta): “Pas Interdit” i després d’ explorar pam a pam el Castell i les seves visitants ens em acostat al punt de trobada amb el guia espanyol, que d’Espanyol té el que nosaltres tenim de Koreans. A més a més, ens ha xulejat dient que no només parla Castellà i Francès.. no, no.. ha fet un mix entre tots dos que es diu Occità!! “Ho haveu vist!!” La visita guiada ha estat dins del previst, amb bones vistes (de tot tipus, “use discernimiento el lector”), historia, acudits fàcils, fotos, etc.
Un cop acabada i amb unes mosses seguint-nos els passos per tot Carcassonne, em fet el que fa tot guiri.. i que és?!? Comprar! Així em comprat les postals de rigor, els detallets per als pares, les katanes i lunchakus de sempre, etc. I com no! Anar de botigues es segurament l’esport que provoca més gana després dels passejos per la montanya, així que hem fet paradeta a un dels restaurants de la ja glamurosa ciutat. Aquí si que hem gaudit del menjar i del personal, però a l’ hora de pagar, em arribat a la conclusió que a on fa realment falta un trasvassament és a Carcassonne.. 4€ per una ampolla d’ aigua!! D’ on la treuen?!? De Minas Tirith?!?! En Kazama irritat per la situació ha aconseguit calmar la seva poténcia muscular i em sortit del (ara ja) tuburi i camí cap a casa! “Ens hem estalviat un combat entre “Jin Kazama” i “Law” ;-D
No es normal que cuatre tios de viatge acabin bé, oi? Doncs nosaltres aquesta vegada serem la excepció, per que ha sortit tot a demanar de boca. Tornarem aviat, o potser quan els francessos millorin les seves aptituds de neteja. Qui sap segurament, si ens basem en això, estem parlant ja del nou mon, però.. TORNAREM!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario