(1/2) Peregrinación a Carcassonne (24/03/08)

(cat) Com sempre i a última hora, els col·legues hem decidit de fer un viatge “llampec”, es a dir: un viatge no-glamuròs, fent molts quilòmetres en poc temps i a un preu raonable. Aquesta vegada i per unanimitat per part dels components de la secta dels Pajuelitas, el nostre objectiu esdevé Carcassonne (a la vile de Carcassonne – France), al Oest de la Gàl·lia.

Per a reunir a tots els components de la secta, havíem de fer-ho bé i sense aixecar sospites. Hem guardat la imatge i el punt de trobada ha estat la sala del regne de Moià, tots em gaudit d’ un excel·lent discurs d’un germà de Vic, i dels tocs d’humor d’en “Sobrasada” alias Nehemias que no trobava el meravellós llibre del profeta menor durant la lectura de la Atalaya. Ja sabeu com és ell..

En acabar la reunió em fet uns ral·lies amb el super clio i em comprat uns pollastres que, degut al pronunciat sentiment de llàstima, em compartit amb en Josué. Com no, per a pair assegudets al sofa em fet uns vídeos del Youtube a la tele.

Com no, com tot viatge ben planificat i lligat amb temps, i en vista de la absència femenina de components a la secta (sempre augurada pel profeta Jacobeitor) hem agut d’anular una de les habitacions que havíem reservat per internet. A més, aquesta ocasió el nostre germà-sacerdot Follo-Nero (Joan Carbonell) ha caigut presa de les malalties sud-africanes, explicat finament: “Se va por la patabajo” així que ens hem quedat amb una habitació de 5 places, pero tranquils, que no sobrarà cap llit, en Chus ja s’encarregarà d’això..

Després de fer el cafetò a Moià, conèixer homes que es diuen “Catalina” i saludar a desconeguts pels bars, hem agafat carretera i manta i com a bons contribuidors de l’estat Espanyol, em “acoquinat” els corresponents 10,50€ del peatge i desgast de asfalt.. En fi, fent camí hem vist la pel·licula “La caza del Octubre Rojo”, situació que en Chus a aprofitat de la millora manera (foto) i com no!! També em vist.. Perfection!!” en honor al nostre himne i al videoclip que ha liderat les nostres ultimes setmanes d’ existència. Lògicament ens referim a les dones que donen forma i color a les veus de la canço “Perfect Exceeder”. Bé, podem dir que el desplaçament ha estat distret, amè i confòs...

.. Per què desprès d’arribar a Trébés, hem agut de cercar l’ Hotel. Es clar, com que no som d’ aqui, no sabem on paren les coses, i hem hagut de demanar a una pobre dona que tímidament sortia del seu cotxe a un carrerò fosc com arribar-hi. Sembla que l’hem espantat una mica, per que de seguida ha dit en un Frances molt Clar: “Je suis acolloné!” i ha anat a buscar al seu home a casa, que molt amablement ens ha indicat dues vegades com arribar-hi. Que en son de macus els Francessos! (ja et canviarà la opinió segons llegeixis, ja!)

Un cop al Gran Hotel i amb l’ esperança de trobar un lloc de repòs agradable i confortable, em aparcat a l’ entrada, i posteriorment ingressat a l’ Hotel, sota una reserva a nom d’ Aguilera.. Aqui és on em conegut per primera vegada la mirada tèrvola de l’ Amo de l’ Hotel, una mirada freda i penetrant (que malament sona, no?). Val a dir que ens hem tornat mig subnormals, buscant el número de la reservar (que era de 12 xifres, digal’s-hi tu a un frances xapurrejant angles) quan resulta amb el cognom en teniem prou.

La sorpresa més exuberant, ha estat al començar la aproximació a la habitació 205, les anteriors, s’identificaven amb un no-glamuros cartellet de 2 x 7cm. fet amb una Epson de tinta (probablement recarregada a mà) i enganxada a la porta amb celo del Carrefour (molt tipic d’aqui, sembla ser..).

La habitació consta de 2 cambres: una suite amb bany i ventilació, i l’altre amb un plasma de 42”-28”.. Realment ha estat un shock anafilàctic trovar-nos amb un panorama tal.. Realment a la suite no era senzill fer una cagadeta sense molestar a 2 persones com a mínim. La dutxa, no té ni porta ni pintura, i les lliteres semblen extremadament insegures. De fet en Chus, un dels components més veterans de la secta i també més ben equipat, no ha dubtat a exigir per cop d’estat un llit que toques terra ferma directament (No penséssiu pas que fora per que ens preocupessin les lliteres.. era que patíem per la integritat de qui hagués de dormir a sota!!). Afegim que el sostre es de Porexpan i que les lliteres estan falcades amb fustes.. Un Horror!!

Les parets roses, ens evoquen lamentablement a fets que no dessitjem.. El cuadre del Takmajal trencat oferia un visió més evocada al desastre del que ens envoltaba.. Els comentaris que s’ escolten son: “Això sembla una Masia que hauran habilitat per a acollir ànimes perdudes” (anònim). Altre, “Esto antes era un baño, pero dijeron: ‘Hostia! Si al baño le quitamos el bidet nos caben 2 camas más.. Venga Manolo!!’” (Pajú, Sacerdot de la Secta).

Després em passat per un dels millors restaurants de tota França (el portavem recomenat), hem pogut provar la cuina tradicional amarico-francesa que ens ofereix la casolana o també coneguda com “novel-cuisine” de la cadena McRata-Donalds.. Això si! Hem vist que els locals son més “cool” i fins i tot disposen de conexió Wi-Fi, res que envejar al millor McRata-Donalds del pais.

Finalment, em decidit sortir d’allà encomanant les nostres pertinences als animals que cohabitaran amb nosaltres durant la nit a la habitació i anar a fer l’imbècil per Carcassonne, de nit mola més fer “comandos” per les muralles, i espantar a la gent en la foscor. De fet pensàvem que si ens enganxaven fent el “capoll” la benzina i el viatge de tornada ens sortiria gratis!! DEPORTACIÓÓÓÓÓÓ!! Un cop vista la ciutat em tornat a sortir a les muralles i en Kazama acompañat del nostre Sacerdot Paju, s’ han aventurat a fer una mica d’espeleologia per un forat que estava tancat sota la consigna “Ne pas Deranger”.

Durant la nostra visita no-guiada i poc il·luminada em trovat uns cartellets d’ allò més macus que semblaven avisar del perill de caure.. Si avissessin amb temps!! Pero es que tel’s foten per a que els vegis quan ja ets a terra!! En fi, deixem aquests Francessos que facin la seva i tornem al Gran Hotel, no sense abans fondre l’objectiu d’alguna camara retratant les cares de Velmez ocultades a les finestres i portes de les torres..

Un cop de tornada al Gran Hotel, em fet un incursió silencios i per sorpresa, lidera per el nostres sacerdota, però quan l’equip Charlie havia passat el Hall i el Bravo esta cobrint les escales i la part inferior, hem sentit un “Hola” desde adalt.. ERA L’ AMO i senyor de la bagueria de “L Andalousie”. Aquest pallo ja s’el veia venir, de fet ens ha guanyat la primera batalla, però la resta.. està per veure!

P.D.: El espiritu de Fo no nos ha dejado en todo el viaje. Gracias a el, disfrutamos de momentos inolvidables tumbados todos en la cama de matrimonio, siempre manteniendo una distancia prudencial, claro...